Vil·la Romana del Pla de l’Horta: Jaciment arqueològic visitable. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (05/06/2012). “La riquesa de les seves restes (més de set segles) i l’estat de conservació de les estructures la converteixen en una peça clau per poder explicar la història del territori” (Palahí, Lluís i Nolla, Josep M., El Pla de l’Horta, una vil·la suburbana d’època romana, Girona: Universitat de Girona, 2013 ).
Va ser edificada al s. I a.C. i va ser abandonada al segle VI d.C. Per tant, va de l’època baix-republicana fins a l’antiguitat tardana. Es tracta d’una casa que combina els espais residencials amb gran riquesa d’elements, fins i tot, amb proves d’un important luxe. Al mateix temps, hi trobem una part industrial (agrícola) destinada especialment a la producció de vi. Entre les restes hi destaquen importants conjunts de mosaics, un nimfeu, banys i escultures ornamentals. També un espai amb dues premses de vi, de les més grans trobades.
Cal destacar també, i aquesta és una qüestió poc habitual, que s’ha pogut determinar el nom d’un dels propietaris de la Vil·la: es tracta de Decimus Caluidius Aurfilianus. Així doncs, el primer sarrianenc documentat.
Mil·liari romà: El 1876 va ser trobat al voltant del Pont de l’Aigua un mil·liari romà datat el 238 d.C. dedicat a l’emperador Caius Iulius Maximinus (Emperador Maximí). Els mil·liari eren monòlits de pedra que es disposaven prop de les calçades romanes i servien per indicar distàncies (en milles) i sovint també hi apareixen inscripcions que feien referència a les autoritats que governaven en el moment de la construcció o restauració de la via. En aquest cas, al mil·liari sarrianenc s’hi pot llegir una inscripció habitual en els mil·liaris de Maximini: «Vias et pontes tempore vetustatis conlapsos restituerunt» (Els camins i els ponts que en un temps es construïren van ser arranjats”. Actualment, el mil·liari es conserva al Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants
Necròpolis Visigoda del Pla de l’Horta: La primera necròpolis visigoda trobada a la Tarraconense oriental. El 2004 es va descobrir al pla de l’Horta (en el que avui és el Passeig Mossèn Cinto Verdaguer) una important necròpolis amb dos espais diferenciats: una primera fase romana (s. II-V) i una altra visigoda (s. VI). Es tracta d’un conjunt de 58 enterraments. Actualment es poden observar dos tombes (una amb sarcòfag de pedra i l’altra de teula). En aquests jaciments s’hi va trobar també, entre d’altres elements, una Sivella visigoda (s.VI).
Obra de Rafel Masó:
“Rafael Masó va ser un dels arquitectes catalans més destacables de principis del segle XX (...) La seva obra es distingeix per la plena identificació amb els postulats noucentistes d'una modernitat que no renunciava al classicisme més auster i integrava formes, colors i materials de la cultura pròpia, amb una marcada presència de tècniques artesanals. (...) La seva aportació va ser decisiva per la introducció a Catalunya de conceptes moderns en el disseny d'habitatges, la renovació de l'artesania, la conservació del patrimoni històric, i el foment de la cultura”. (Fundació Rafael Masó. www.rafaelmaso.org)
Fàbriques i tallers del carrer Josep Flores. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements son testimoni dels orígens industrials de Sarrià.
Masia de Sant Ferriol. Situada entre els barris del Pla de l’Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d’un antic camí de ferradura. Es tracta d’una gran masia de 3 plantes, amb portes de mitja volta i una badiu annexa en pedra.
Parròquia de Sant Pau de Sarrià. Al nucli de Sarrià de Dalt. Documentada del segle XI, com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants (Girona). El 1698 era lloc reial.
Molí d’en Xuncla. Situat a la sortida de Sarrià, havia aprofitat l’aigua de la riera del mateix nom.
Masia de Can Camós. Testimoni del passat rural de Sarrià, disposa d’algun portal i finestres de gran interès.